Cicle de Brayton

El cicle de Brayton és un cicle termodinàmic que descriu el funcionament d'una màquina tèrmica a pressió constant com, per exemple, una turbina de gas. Tot i que el cicle de Brayton sol funcionar en un sistema obert, quan s'analitza termodinàmicament es considera que els gasos expulsats són reutilitzats a l'entrada, cosa que permet analitzar-lo com un sistema tancat.

El cicle de Brayton s'anomena en honor de George Brayton (1830-1892), enginyer americà que el desenvolupà, encara que originalment fou proposat i patentat per l'anglès John Barber l'any 1791.[1] També es coneix a vegades com a cicle de Joule. El cicle d'Ericsson és similar al cicle de Brayton però utilitza calor externa i incorpora l'ús d'un regenerador. Existeixen dos tipus de cicles de Brayton: els oberts a l'atmosfera i que utilitzen una cambra de combustió, i els que són tancats i utilitzen un intercanviador de calor.

  1. Segons Gas Turbine History (anglès)

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search